ESSÈNCIA GUARDIOLA...

.... I a mi avui deixeu-me que li dediqui unes paraules a Pep Guardiola. I no precisament pel que va fer el Bayern de Munich en el dia d’ahir. Sinó que pel que va fer el tècnic de Sant Pedor en roda de premsa... I la intervenció d’ahir (ara l’escoltarem) no serà la única que recordarem molts… Perquè, al Bernabeu, el Pep ja ens va regalar aquell diàleg amb Mourinho (dient que era 'el puto amo de les rodes de premsa') o també ens va regalar 'poesia' després del 2-6... En fi, anys després d’aquells “moments Pep”  tant estel·lars... ahir a Chamartín tornàvem a viure un de nou.

Francesc Garriga, company de Catalunya Ràdio.. li preguntava al voltant del partit de tornada i ho feia en castellà perquè la UEFA li va deixar clar al periodista que no es podia preguntar en català... El Pep, abans de contestar parlant de futbol, va tornar a deixar anar una d’aquelles frases que fan que molts de nosaltres el seguim admirant vagi a on vagi. El Pep li va deixar anar que s’equivocava, que sí que podia preguntar en català.

Com trobo a faltar aquesta veu, aquest parlar, aquest intentar fer-se entendre, aquest expressar-se tant casolà i tant sincer… Aquesta seguretat en la seva manera, en el seu estil, en la seva feina, en el seu saber. És diferent… És essència Guardiola. I malgrat tenir al davant un mal partit ell és capaç de transmetre normalitat instants després del 'caure'. I per més 'inri' després de contestar en català va seguir en castellà…

Pep Guardiola... un autèntic geni…

I parlant de que és un geni.. Estic convençut que el mal partit d’ahir se’l mirarà les vegades que faci falta per donar amb la tecla. Perquè per molt que el Bayern tingui els millors jugadors del món i sigui un equipàs... Hem de reconèixer que per superar a UN MADRID QUE ESTÀ A UN GRAN NIVELL no és suficient amb bons jugadors... Cal donar amb la tecla. I el Pep ho ha dit: “ho he de dormir, ho he de parlar amb els meus i veurem com sortim a l’Allianz per remuntar l’eliminatòria” (m'encanta).

Jo ahir em vaig desesperar veient aquell Bayern, sobretot comparant-lo amb el del bany al Barça de l’any passat... Sí, em vaig desesperar... (i segur que més d’un culer també ho va fer).

… Però jo si fos del Madrid també m’hagués desesperat veient el què ahir van perdonar els blancs... Ai... merengues amics meus... Heu deixat amb vida al Bayern... I potser (només dic potser)... Potser la dècima torna a desfer-se per culpa d’aquella bèstia negre que, fins ahir no havia perdut al Bernabeu... Per culpa d’aquell que va néixer en un país molt petit... Tant petit (diuen) que des de dalt d’un campanar pots veure el campanar veí…

EDITORIAL ZONA MIXTA 24 ABRIL 2014