Encara s'ha de jugar...

Avui els culers s’haurien aixecat amb una energia ben diferent si haguessin estat presents en una de les 4 boles que ha remenat, avui amb bon gust, el senyor Figo. És el que deia l’altre dia.. allò del futbol i la felicitat... Però bé, avui el culer s’aixecava pensant en la Champions què vol que no guanyi el Madrid: i per tant s’aixecava pensant que possiblement no hi ha millor anti-dècima que el Bayern de Munich. I “voilà'”.. aquí el tenim: Reial Madrid – Bayern. Fa pocs minuts m’arribaven missatges en un grup de Whatssap que tenim amb companys del futbol. Uns ho tenen clar: "Bye bye Madrid", "No tenen res a fer", "Un bany…", "Adéu a la décima"… 

Però d’entre aquests missatges dos que m’han cridat l’atenció: el primer deia: “Encara s’ha de jugar”. El segon missatge responia als qui deien que això serà un bany del Bayern, i deia el següent: “L'únic que sé és que avui hi ha 4 semifinalistes i el Barça no hi és perquè el van 'fotre al carrer' amb total justícia, i la segona realitat: el proper dia de Champions els culers no podreu animar al vostre equip i en canvi el què fareu per complaure aquesta insatisfacció és animar al rival del Madrid. Així que potser la dècima no es guanyarà però almenys encara és possible, cosa que el Barça no pot dir el mateix perquè ja és a casa”. I raó no li falta.. Però per mi el missatge més sensat a totes aquestes reaccions és el de “encara s’ha de jugar”.

Amb això em quedo: amb el “encara s’ha de jugar”. El Madrid no arriba en un gran moment i al davant es trobarà al què tots consideren que es el millor de tots. Però escolteu: també havia de ser un bany davant el Manchester.. i la eliminatòria no es va decidir fins al tram final d’aquesta...  I ja per últim: “també encara s’ha de jugar el At.Madrid – Chelsea” i quines ganes tinc de que comenci a rodar la pilota en un partit en què hi haurà dos directors d’orquestra que lluiten per una sola cosa en tots els partits: “competir amb les idees clares”...

Gent... no em vull aventurar amb favoritismes en cap de les semifinals.. ni en les de Champions, ni en les d’Europa League (que seran molt maques)… Ni tampoc, per posar un altre exemple, em vull aventurar amb què passarà dimecres a Mestalla entre dos equips tant irregulars com aquests Barça i Madrid. I no em vull aventurar per una simple raó: perquè el futbol és futbol (beneït tòpic) i en un partit/eliminatòria pot passar de tot (i sinó vegin el què va passar ahir a Mestalla). Per tant, insisteixo i acabaré repetint que tot això del què parlem avui, “encara s’ha de jugar”.

EDITORIAL DEL ZONA MIXTA 11/04/2014