El poder de la felicitat...

El poder de la felicitat és el que tenen per exemple en les seves botes els jugadors de futbol. Ahir, avui i demà. Sempre ho hauré pensat... com el què faci una bota de futbol pot generar o destruir felicitat amb tanta facilitat…

Es curiós però en el futbol hi resideix una afició i un entreteniment que va més enllà d’un simple esport: el futbol es pot viure amb diferents nivells de passió.. però hi ha una gran majoria a la qual el què faci el seu equip l’afecta en la resta de coses del seu dia a dia....  Vaja.. quan perd el Barça, per exemple aquella tarda de dissabte a Valladolid.. segur que a molts els va amargar el què ja restava de cap de setmana.. Quan per exemple el Madrid va caure al Bernabeu en front del Barça: el mateix del mateix.. segur que els blancs al dia següent estarien amb el cap cot...

I això es pot confirmar també amb estadístiques com per exemple els índexs de natalitat: no és d’estranyar que 9 mesos després d’una gran nit de futbol neixin molts petitons afeccionats a aquell equip de futbol que 9 mesos abans va aconseguir alguna cosa important...

No vull oblidar però que hi ha gent que no és tant apassionada: aquella que diu: jo sóc del Barça però si perd... “ a mi pim..., vaja que no m’afecta”.

Però jo en aquest editorial i ja acabant.. em vull referir, vull fer referència, a tota aquella afició que veritablement té un gran sentiment per uns colors... Aquella afició que depenent de si entra o no la pilota: són més o menys feliços en les seves respectives vides.

El futbol és així de màgic... I només cal veure o imaginar-se en com un aficionat celebra un gol... ja ve sigui a casa o bé sigui a un estadi.. També cal fixar-se en les reaccions quan encaixen un gol...

Ahir la bota esquerra de Mkhtaryan... si hagués estat més fina hagués fet feliç als centenars de milers d’afeccionats del Dortmund... Però la pilota va anar al pal... i els qui van ser feliços van ser els blancs... (que ja estan a semis).

I avui... d’estar a semis o no estar-ne, de ser més o menys feliços... en dependrà en gran part de les botes de Messi, Neymar, Iniesta, Cesc, etc. per un costat... I en les botes de Diego Costa (si juga, que ho té complicat), Villa, Koke, Tiago, etc. per un altre costat... O no només de les botes, potser també en dependrà dels guants.. sí.. els de Courtois i Pinto… O, fins i tot, aquesta felicitat podrà dependre de decisions o gestos per part dels dos tècnics… En el cas de Simeone, un autèntic líder contagiant a les multituds.

En fi... Avui novament milions de persones, i milions d’estats d’ànim variaran en funció del què vulguin els 22 protagonistes que saltin a la gespa...Una genialitat, un error, un moment d’inspiració... El futbol és així de gran... i la felicitat no sempre és per tothom…

(Editorial del Zona Mixta 9/04/2014)