S’arriba amb vida a la Lliga rècord i a la Champions somiada

A FALTA D’APROVAR EXÀMENS,
ELS DEURES ESTAN FETS

A hores d’ara els deures ja estan fets. Queda un mes i mig de competició i els d’en Pep arriben vius a tots els somnis. Després despertaran i hauran perdut o hauran guanyat, però passi el que passi hi hauran arribat.

Arriben amb possibilitats de guanyar allò que somiaven a principi de temporada: la Lliga i la Champions. Només Palop (i una relliscada de Pep al Camp Nou) ha evitat que es pugui tornar a repetir la possibilitat de lluitar per tres títols (una cosa que difícilment es pot tornar a repetir però que, sense anar més lluny, el Barça hagués estat a prop d’aconseguir si hagués superat al Sevilla ). El porter sevillista va superar l’examen d’aquell dia i l’equip d’en Pep, en canvi, es va quedar a les portes de l’aprovat. Però suspendre una matèria optativa, com la Copa del Rei, i fer-ho contra tot un Sevilla no té la mateixa incidència que suspendre en assignatures troncals o obligatòries com la Lliga o la Champions. En aquest cas el Barça arriba amb tots els deures fets, condició obligada per lluitar pels títols. El Madrid es va deixar els apunts el dia del Lió i si no fas els deures durant el curs, estàs renunciant a presentar-te als exàmens finals. El Barça s’hi presentarà per partida doble, primer a Milan i després a Barcelona. Si s’aprova l’examen de 180 minuts la principal conseqüència serà el regal de jugar una final de la Champions al Bernabeu.

Dissabte 10 d’abril



Queda un mes i mig de competició i a poques hores del PARTIT (amb majúscules) cal fer una petita síntesi que no quedi afectada per l’actuació d’ambdós equips durant els 90 minuts del match d’aquest dissabte. Tothom coincideix en que aquesta Lliga està massa desigualada i, certament, els números així ho certifiquen: més de 20 punts de diferència entre el tercer classificat i els dos grans de la competició, Barça i Madrid. Possiblement això es degui a que aquests dos clubs es troben en dos situacions concretes que els fan estar a anys llum de la resta d’equips de la competició domèstica. Per la seva part el Madrid ha realitzat la major de les inversions mai vistes en el món del futbol (90 milions per Cristiano, 70 per Kakà, 40 per Benzema i uns 60 més amb fitxatges com Xavi Alonso, Arbeloa, Granero o Albiol). El Barcelona també ha realitzat una forta inversió, encara que erròniament només ha fitxat a tres jugadors (Ibra 40milions, Txigri 25, i Maxwell); tot i aquesta inversió podríem dir que la superioritat dels culés no ve donada per la inversió (sí en el cas del Madrid) sinó per la dinàmica de joc i triomfs que s’ha desplegat amb Guardiola a la banqueta. Per tant, la resta d’equips no poden fer res més que rendir-se a la superioritat d’un Barça molt rodat i endollat i a la d’un Madrid que ha presentat, aquest any, un projecte multimilionari que pretén tenir com a principal objectiu guanyar-ho tot i marcar una època d’insomni a Chamartín de la mà d’un imparable CR9.

















Les baixes de Ibra i Kakà faran que faltin sobre el terreny de joc més de 100 milions de euros.



Més que el Madrid - Barça

Els dos equips estan guanyant gairebé tots els seus partits, uns amb més dificultats que d’altres, i per tant el partit de dissabte es preveu com un cara o creu per poder guanyar el títol de Lliga. Però passi el que passi, que no s’enganyin els afeccionats dels dos equips. La Lliga només la pot guanyar Barça o Madrid però la competició té molts camps de batalla i hi ha múltiples interessos al llarg de la taula classificatòria. I és que durant aquest mes i mig , mentre Barça i Madrid juguen a no punxar, la resta d’equips lluitarà per una plaça d’accés a la Lliga de Campions, per un bitllet a la Europa League o per aconseguir sobreviure al fantasma del descens. I com és evident, tan culés com madrilenys rebran i visitaran a rivals que estan immersos en aquestes lluites i que, pel poc que queda de competició, no donaran aquells tres punts per perduts; de fet guanyar els tres punts contra Barça o Madrid sempre és guanyar més que tres punts (pel fet que la resta d’equips no ho fan i perquè psicològicament significa una ajuda enorme; si no que li preguntin a l’Espanyol de l’any passat – al Camp Nou - o al Bilbao – a Sant Mamés contra el Reial, aquest any-).


Seguir fent història, “una puta barbaritat”


A tot això el Barça ha de sumar que al Madrid només li queda la Lliga i que als culés encara els queden els 180 minuts amb l’Inter i un calendari un pèl més complicat que al Madrid (visitant Cornellà, El Madrigal i Sevilla). Per tant guanyar la Lliga serà un repte molt complicat i ensortir-se’n seria un dels èxits més gloriosos dels últims anys; guanyar la competició espanyola significaria guanyar la “Lliga rècord” (puntuació altíssima), i si a això hi sumes que s’aconseguiria davant de l’equip que més inversió ha fet en tota la història i que aquest equip és el rival etern: més mèrit encara.
Quan s’apropa el final de temporada sempre es parla, per redundància, de finals. I els d’en Pep arriben a aquestes en un bon estat de forma, arriben en un moment en què tothom ajuda a tothom, un moment en que s'acostuma a dir que tot suma; amb un Ibra que, tot i qüestionat, sembla tornar a ser el de principi de temporada, amb un Xaviniesta recuperat de les seves lesions, amb una defensa infranquejable, amb un Valdés impressionant i amb un Messi màgic. I a tot això fiquem-li una ració de pedrera (Busquets, Pedro, Bojan, Jeffren, Dos Santos, etc.) En aquest context de contrast entre la dolçor de l'estat de forma i la tensió del moment, els últims detalls es podran arribar a polir a les dues finals que se celebren a Madrid: a la primera hi tenim l’assistència confirmada i a la segona hi tenim un 50% de possibilitats d’anar-hi. De moment aquest dissabte tenim la primera al Bernabeu. S’ha d’anar allà amb la mateixa mentalitat que l’any passat: a gaudir del nostre joc. El rival acompanya, perquè el Madrid voldrà demostrar que també sap jugar. I és només d’aquesta manera en la que el Barça sap desplegar les seves armes. És només mantenint l’estil i les formes (ser valents) que el Barça pot seguir fent història.



A gaudir de l’espectacle, des de demà a les 22h i, si el futbol vol, fins al dia 22 de maig. Tot plegat podria ser una "puta barbaritat"!



DCC


_Fotografies: davidcasanycano @ vs villarreal (puyi), vs saragoosa (ibra), vs rcdespanyol (kakà)
_______________________________________

ALGUNES CLAUS DE LA TEMPORADA A DIA 9 D’ABRIL (afegeix més als comentaris, aquestes només són algunes...)

-Ibra, Xaviniesta, Valdés i Messi
-Primera volta de rècord: cap partit perdut i 1-0 al Camp Nou contra el Reial Madrid
- Reial Madrid- Barça: rècord de punts i igualtat, diferencia amb tercer
-La “Gran Final” del Bernabeu: una confirmada i l’altra no (11 de abril i 22 de maig)
- A Messifinals de la Champions
-Inversió Brutal Reial Madrid: Alcorcón i Lió
- Equip de Guardiola s’ha superposat a dos discursos: al optimisme eufòric (conduïa al mal camí, a la equivocació) i al realisme pessimista (qui pensa que és impossible repetir)
- Guanyar la lliga= Madrid no guanya, guanyar al millor equip en pressupost, seria guanyar la lliga rècord, seria repetir títol
-Guanyar la Champions= seria repetir per primer cop (ManU finalista l’any passat després de guanyar a Moscou) i fer-ho al Bernabeu