És inevitable equiparar la figura de Messi a la figura del millor jugador del món; com també ho és equiparar aquest equip amb el millor conjunt del planeta. Tothom sap que aquesta condició, la de "millor", pot durar ben poc perquè el món del futbol professional és molt exigent i la pressió dels mitjans és constant. Però ben mirat..., si ets màgia i a sobre vius el teu dia a dia dins el Barça d’en Pep… això sembla que va per llarg. Com ja deia Guardiola l’any passat, “ara és el moment de seguir, de persistir”.
El Barça no es pot aturar és una cançó d’aquelles que quan més l’escoltes més t’agrada, és aquella música que agrada i que quan sembla que sona a repetitiva es renova d’una manera o altra, evitant de totes totes que aquell pentagrama caigui en l’oblit. Tot i això, no es reinventa. Sempre es manté dins una mateixa essència. Només poden canviar els esquemes però mai els plantejaments ni la filosofia. I és dins d’aquesta filosofia, dins d’aquesta manera d’entendre el futbol, on encaixa a la perfecció la figura d’un Leo Messi que es troba en el millor moment de la seva curta, però intensa, carrera com a futbolista professional.
“Dribbling aquí, dribbling allà. Ara defineixo. Ara trobo una passada impossible. Després arrossego tres defenses. Pot ser avui forço 3 targetes i em fan 5 faltes. Estic quiet i més d’un pensa que he desaparegut, que no vull saber res del partit. Alhora jo no em paro de moure. Mentre interioritzo la melodia d’una de les meves cançons argentines preferides, intento desmarcar-me per donar sortida a un joc molt repetitiu. Pivoto i torno pilota de cara. Ara sí, la torno a rebre i faig un d’aquells controls orientats que tant m’agrada. Em disposo a ser el centre d’interès i mentre condueixo la pilota sóc conscient que, almenys, 1000 càmeres m’han fet més de 5000 fotografies en menys de 2 segons. Torno a la meva tàctica del dribbling. Un aquí i un allà; i ara sé que aquí 90 mil seguidors volen reaccionar i que fora l’Estadi m’observen milions de persones. Quan encaro per xutar, m’estic imaginant com milers d’afeccionats de l’equip rival comencen a posar un rostre de pànic. Decideixo engaltar la pilota i de cop i volta començo a escoltar com tots els locutors augmenten les pulsacions de la retransmissió a ritme de Messi. Quan veig que la pilota entra segur (només ho sé jo) em disposo a llegir per sobre els centenars de titulars i textos que analitzaran la meva acció. Al moment penso que als 30 mil afeccionats de la zona gol sud-lateral els farà molta il•lusió celebrar amb mi i em dirigeixo cap a ells. Vint mil fotografies més. Els meus companys es tiraran a sobre meu, la gent cantarà un “Meeeeessi, Meeeeessi” que em motiva a seguir lluitant per aquests colors. Potser després celebro (en argentí: festejo) amb Milito. L’equip està jugant bé i jo això ho noto. Sóc tant feliç aquí” (somriu).
És impressionant la de coses que poden arribar a passar pel cap d’un jugador professional com en Leo. I tot això tant sols en un parell de minuts. Però res. Tot i que ell surt al camp conscient de la seva condició d’estrella, aparca tot el circ que envolta al món del futbol per dedicar-se a passar una estona, simplement, divertida. Com si es tractés de jugar amb amics, o al patí de l’escola. Podríem dir que mentre el Messi sigui feliç o se senti còmode jugant cap jugador podrà fer-li alguna mena d’ombra (opinió, diga-li visió subjectiva). Com tampoc ningú sembla poder aturar en sec a aquest Barça (només Palop ho ha aconseguit). Ni canguelo, ni villarato, ni madriditis, ni comparacions amb CR9. El Barça el protegeix en Pep. El Barça ens regala a Messi. I a Messi li és igual tot. Li és igual tot el que no sigui tenir una pilota als peus per poder seguir rient com riu, per poder seguir contagiant un estat continu de satisfacció i felicitat que és compartit per tots els que estimem aquest esport.
Sort, Barça. Sort Messi.
DCC.
*Fotografies d'ahir al Camp Nou (després de la celebració del 2n gol i als videomarcadors de l'estadi), anar al Camp Nou no té preu (si et deixen els carnets,clar.. jaja)
No hay comentarios:
Publicar un comentario