Un blog on...

"La fotografia no és més que el reflex del que som: una imatge amb molts significats" DCC

miércoles, 12 de mayo de 2010

Tornada de la final de la Superlliga femenina: RCDEspanyol 1-1 Rayo Vallecano


QUE M'EXPLIQUIN EL FORMAT...


Si s’hagués guanyat segurament no ens haguéssim queixat i el format de la Superlliga(final a dos partits entre primer i segon classificats) hagués quedat claríssimament en un segon pla. Però veient el que ha succeït (podia passar) és evident que els afeccionats que seguim el futbol femení durant tota la temporada no ens podem quedar de braços creuats, i menys encara si l’equip blanc i blau ens ha enamorat. Els hi preguntaves a les jugadores de l’Espanyol (abans de la final) sobre aquest format i no es volien mullar, no volien donar la seva opinió. Tranquil•les, ja parlo jo per vosaltres. Un equip que guanya la fase regular amb tanta contundència com ho han fet les noies d'Óscar Aja no mereix quedar-se en blanc de cap de les maneres. És cert que existeixen altres competicions com la ACB (per exemple) en què el campió de lliga es decideix per play-off i no per fase regular. Fins aquí correcte. Però a la competició basquetbolística es juga un play off amb cara i ulls i no pas una sola final a dos partits, en la qual pot passar de tot (perquè un error et sentencia). Què vol dir un play-off amb cara i ulls? Vol dir que l’equip més regular gaudeix de tot tipus d’ avantatges (com és normal, perquè n’és mereixedor) per poder-se proclamar campió. Què ho tindrà igualment difícil? Evidentment. Tots els equips que arriben a la lluita pel títol són molt forts i difícils de batre. Però en el cas de l'ACB l’equip campió de la fase regular s’enfronta als més "fluixos" i no ho fa pas amb només dos partits: mínim tres (i gaudint de factor camp a favor). I després segueix gaudint del factor camp a favor i es pot permetre el luxe de punxar o de tenir algun errror, perquè les eliminatòries i fins i tot la final són a més de dos partits. En el cas de la Superlliga s’ha decidit que el primer (tingués els punts de ventatge que tingués) no gaudís de més ventatge que un partit de tornada a casa. Tothom sap que sí, que és bo poder decidir a casa (encara que comencen a néixer molts detractors d'aquesta hipòtesi). Però tanmateix tots som coneixedors que un error al partit d’anada pot dificultar moltíssim, tot i el factor camp, el partit de tornada. Això és el que ha passat amb l'actual format de la Superlliga. Evidentment que, com es farà amb Madrid o Barça a la lliga BBVA, sense treure mèrits al segon classificat de la lliga regular. Però ens hauríem de fer mirar, tots plegats, si és moral fer el que s’ha fet amb l’equip que mereixia, de totes totes, ser campió de la Superlliga. Jo ho miro i només em queda dir un: "Enhorabona periques, heu estat les millors"


David Casany

1 comentario:

  1. No em convenç el play-off de la final que han fet, trobo que format per 2 equips no té sentit. Ara, si estava establert desde principi de temporada.. del resultat d'aquesta no es poden queixar. Sí per intentar que es recondueixi la cosa de cara a la següent temporada.. però d'altra banda, a nivell mitjans... el seguiment de la final ha estat bo.. potser que ho valoressim tot plegat. Si volen fer play-off, de 8, i amb algun tipus d'avantatge (encara que sóc dels detractors del casa/fora que dius) per les primeres classificades.

    Bon article David!

    ResponderEliminar